Cançó del vell

Autor: Marià Vayreda i Vila
Obra: Cançó de vell (Núm 183)

Cançó del vell

 

Cinquanta anys que sóc al món!

Be he prou vist sengles vegades

Puigsacalm tot blanc de neu

i blanques ses verdes calmes.

Cinquanta anys i ja só vell!

Puigsacalm cada any infanta.

 

Infanta rodes de torb

que es condormen en la plana,

ratxades primaverals

que deixonden a les plantes.

Cinquanta anys i ja só vell!

Puigsacalm cada any infanta!

 

Immenses tofes de neu,

que fosa a la vall davalla

en regalims d'argent viu,

que allà gentilment s'aplatgen.

Cinquanta anys i ja só vell!

Puigsacalm cada any infanta!

 

Fontanes, tolls i aiguamolls

i llacunes d'aigua mansa,

entre prats de lliris en flor

i mates de tendra balca.

Cinquanta anys i ja só vell!

Puigsacalm cada any infanta!

 

Aigües d'un blau cristal·lí

on a son torn s'hi emmiralla,

irisada de colors,

la neu dels cims, sa germana.

Cinquanta anys i ja só vell!

Puigsacalm cada any infanta!

 

Cinquanta anys que sóc al món,

n'he prou vistes de nevades!

Puigsacalm tot blanc i ras,

i blanques ses verdes calmes.

Cinquanta anys i ja só vell!

Puigsacalm cada any infanta!