Cançó dels tres homes d'Argentona que van anar a mar
Tres homes d'Argentona,
al temps de la calor,
-Anem a mar!-exclamen,
que és tan retornador.-
Es deien (tres persones
que tots en feien cas)
el Nofre de l'Antònia,
el Saberut i el Nas.
L'un va portar una ullera,
l'altre un parell de pans,
i l'altre un tros de vela
i cues de llibants.
Dessota un pi de platja
reposen del fadic;
la mar s'emplomallava.
i es bellugava un xic.
I la cançó que canto,
la tan gentil cançó
dels tres que a mar anaven
al temps de la calor,
contant mil aventures
hauria entretingut,
i duraria hores,
com prou hagués volgut,
-en lloc d'acabar ara
tan aviat, de cop,-
no fos que ells s'embarcaren
tots tres en un esclop.