Cap de Cavalleria
Ens buida la grandesa,
l'etern retorn del mar al fons,
la crida de l'abisme,
el punt de l'horitzó,
la llum morent rere els illots
i el sec aire netíssim
que prenem a glopades.
Hi ha un desig de no-res
que atura el pols,
un anhel d'aprimar tots els sentits,
un gir cap a l'absurd.
La ruta és el dolor,
la vida.