Cap de Cavalleria

Cap de Cavalleria

 

Ens buida la grandesa,

l'etern retorn del mar al fons,

la crida de l'abisme,

el punt de l'horitzó,

la llum morent rere els illots

i el sec aire netíssim

que prenem a glopades.

Hi ha un desig de no-res

que atura el pols,

un anhel d'aprimar tots els sentits,

un gir cap a l'absurd.

La ruta és el dolor,

la vida.