Carrerons de la vila
Lloses del meu carrer,
afinades pels anys!
Les soles de sabata
n'han fet —sense llimar
les juntures de pòrtland—
arrodonits fondals,
amb milers de petjades,
que el vent batia, en va;
s'hi barreja l'encuny
de totes les edats:
passes de vell alternen
amb carreres d'infant.
Quantes vides, gastades
en un llarg caminar!
Pedra del front, rugosa:
llamborda dels meus anys...
Ens reunim a la plaça,
i anem fins al portal;
carrerons que enfilàvem
ara són atzucacs.
Un laberint de somnis
és, la vida, i un clam,
amb passos que s'esborren,
amb tràfec de mercat.
Amarguesa dels dies
cecs, porucs, que vindran!
Les hores més serenes
ja s'han escantellat.
La pedra s'ha fet dolça,
als carrerons: hi ha,
de la meva infantesa,
lleus, visibles senyals...