Castell de Montesquiu
Si antany fou lloc esquiu amb pins i avets,
castell!, vora del Ter que lent murmura
vas portar-hi la calma que perdura
i en vas omplir boscatge i llogarrets.
Tenen un dolç fetill els teus indrets
i és plàcida tothora la natura:
Els elements hi llisquen amb mesura.
Tremolen per no ofendre't vents i freds.
Com fou castell-talaia el de Besora
i cap dama no hi fou feliç ni una hora
et van aixecar a tu més cap al pla,
i amb jardí, salons, cambres i capella
esdevens una rica meravella
que el vianant no encerta a sospitar.