Cerdanya
A la llinda del bosc
s'esgarria la passa.
Ara vèiem, del cim,
els jardins de la plana.
Les esquelles només
el silenci trencaven.
Les crineres al vent,
el galop de l'euguada.
Llibertat, llibertat,
llibertat adorable.
Però passen els bous,
processó de la tasca.
Entre l'euga i el bou,
la mesura i el pacte.
Ah quin aire més fi!
ah quina aigua més clara!
Collirem l'aranyó,
la pometa boscana;
com un sol brillarà
la carlina daurada.
Però em sento els batecs
i la tarda s'apaga
i la truita s'esmuny
riu amunt, pigallada.