Com a bon riu mediterrani, el Besos sembla bona part de l'any un rierot que només serveix per proveir d'aigua recs i pous dels trossos de conreu alineats a la seva riba dreta, merenderos avall de Santa Coloma, fins al pont sota la via del tren. Aigües amunt, en un toll sota el pont de la carretera general, vora el camp de futbol del Colegio del Sagrado Corazón, s'havia ofegat, dotze anys enrere, el pobre Jaimito, i el Gabriel, que era a classe allí mateix, com qui diu, no ho va saber fins a la nit. I com va trobar a faltar el pobre cos del germà, que ja no tornaria al llit on dormien tan calentons! Perdut per sempre dins un Aqueront il·lusori! Ni un Càscares no hi era, a guisa de Caront, per ajudar el marrec a fer el pas definitiu a l'altra riba!
A prop de les boques, el cabdal d'aigua que passa pels ulls del pont sota la via del tren és tan escàs i tan romancer que les aigües de la mar han de sortir al seu encontre i, compassant la barcarola d'un estol de peresoses gavines, l' animen a barrejar-s'hi perquè compleixi la missió exigible a tot riu que mereixi d'un mínim de respecte.