Comencem pel Mercat Central —projectat el 1914, inaugurat el 1928—, que no és un mercat com tots. Es un immens edifici, de 8.000 metres quadrats i amb 959 parades, com una alta, extensa i lluminosa catedral, amb amples carrers interiors on alternen ordenadament les fruites i verdures, la carn i els embotits, les espècies, les conserves i el peix, sota el ferro dels arcs i el ferro forjat, la pedra picada, la ceràmica i els finestrals de la cúpula. Les carnisseres porten davantals emmidonats, pentinat de perruqueria, collars de perles i polseres d'or, la clientela no s'empeny ni s'amuntega perquè l'espai és generós, la cridòria s'apaga i s'esvaeix cap a les altures, la mercaderia sempre pareix una pura exhibició d'abundància i de qualitat, la gent sempre pareix de bon humor, i és com si en aquest mercat València presentara sense vergonya la seua cara més tòpica i més atraient, la visió d'una opulència ordenada, colors intensos, i una inundació de claror.