Competència (Fragment)
Del carrer de l'Argenteria es pot dir que perd lo brill cada vespre.
Entre vuit i nou los argenters surten de la rebotiga o, deixant lo diari de la tarda, s'aixequen del tamboret de darrera el taulell, on, bo i assentats, han fet les vendes cap a cap amb los compradors, se dirigeixen a la porta, apaguen los llums de fora, i tot seguit, sols o ajudats de la criada, apoien l'esquena en lo sòcol de l'aparador, acotant-se com aquell que fa una cortesia ridícula, empenyen i fan recular l'armatosta, amb gran fressa de les soguilles, bergansins i presentalles de plata que representen tosques fraccions de persona, com ulls, peus i mans, i tots se posen a giravoltar com si estessen cansats de fer lo serio durant lo dia, aguantant-se tiessos i immòbils per respecte als miradors i curiosos.
Una mà pràctica s'introdueix dins de l'aparador, abat en un no-res les tapadores dels estotjos, i tantes riqueses de pedreria brilladora queden a les fosques, i qui deu sapiguer si allí dins, aprofitant les escletxes, només que pel seu recreo, guspiregen aquell centelleig de colors que de dia robaren a la llum...
La criada trau la forqueta d'un recó i, prenent punteria exacta, li fa tombar ganxos i caure llebes; los plafons simètrics, amb tapisseries de paper d'or i vellut, se pleguen dislocats a dins de les botigues, i fan reflexionar en la humana mesquinesa los bastiments de fusta blanca amb trenyines que maten los ànguls, i els draps polvosos que ensenyen pel folro tota la supèrbia d'aquell luxo asiàtic-barceloní.
Se tanquen finalment les portes; una llum morteïna queda vetllant les alhages; i els argenters, amb l'ànimo tranquil i l'apetit despert, s'assenten a taula, prenen la sopeta de farigola, amaneixen l'enciam, i seguidament van sortint altres viandes, segons los cabals de cadascú o la gana que fomenten, que això ja no entro a explicar-ho per referir-se a les sagrades interioritats de la vida de família, que ningú deu tenir atreviment per a publicar-les.