Confidències a Antonio Machado
Antonio, si veiessis aquests dies!
Temps ha, de lluny, vaig enyorar la pàtria
i la ciutat més nostra;
i ho feia a la manera catalana,
ortodox i castís
(«mes ai! tornau-me en terra,
que hi vull morir!»).
Melangiós oracle de Castella,
obstinat solitari de Cotlliure,
(¡oh soledad, mi sola compañía!),
encara en somnis terra meva.
Antonio, si tornessis gustaries
la amargura del tiempo envenenado.
Estrany poeta, Antonio,
sempre enyorós del que no tens i toques;
al capdavall jo també dic
-proporcions guardades-
morirse es lo mejor.
Que avui, de dins estant, oh germans espectrals,
enyoro foscament, sense remei,
tot el que he retrobat,
la presencia envilida de l'amor.
Soc el cretí del poble
-fora seny com Ausiàs-
que conta al vent
històries increïbles.
La terrible cordura del poeta.