CXXII a (fragment)
Tots los delits del cos he ja perduts
e no atenc als propis d'espirit:
en los mijans ha d'ésser mon delit
e, si no l'he, jo romanc decebuts.
E sol d'aquests me resta lo caçar,
per què us suplic, mon car e bon senyor,
que del falcó me siau donador,
un pelegrí lo qual té nom Suar.
Si lo falcó, senyor, no em voleu dar,
causa sereu de ma perdició,
car tornaré a ma complexió,
d'on era tolt, ço és, dones amar.
Car no vull ser ociós animal,
no vulla Déu que jo estiga en foll:
més am anar en part on rompa el coll
que si estic segur entre bé i mal!
Ja l'edat a mi no és cominal.
Seré jutjat de tots per galant vell
i a dones plau l'hom quan és jovencell:
totes són carn i en carn és llur cabal.
Tant quant a ço, recapte els donaré:
dels membres só be proporcionat,
mas és lo mal que 1'ull tinc ja ruat
i en llur esguard vell me reputaré.