CXXII b (fragment)
Mon bon senyor, puix que parlar en prosa
no em val ab vós per haver un falcó,
en rims ho dic sens por que em digau no:
hoc serà el text, mas dubte'm de la glosa.
Mas ¿com serà que el costum vostre és mut
puix fes començ en vós naturalment
e vós aprés lo complís moralment
perfeccionant sa noble habitud?
Tots los delirs del cos he ja perdut
e no atenc los propis d'esperit
e no sent molt de l'animal delit:
sé, mas no sent, dels de moral virtut.
Tot mon delit resta sol en caçar,
per què us suplic, dels hòmens, vós, millor,
que d'un grifaut me siau donador
tal que a vós escaiga lo donar.
Si per ma sort no puc tant acabar,
complaure vull a ma complexió
e fer-me tort que em lluny tant de raó
que folla amor jo torne praticar.
Mas no vull ser ociós animal:
no vulla Déu que estiga fred o moll.
Més am anar en part on rompa el coll
que estar segur menys de fer bé o mal.