Dama d'Elx
L'enigma, encara. Inescrutable sempre,
Una altivesa. Del terrós origen
Perduren signes. El misteri sobta.
Els ulls d'ametlla, les pupil·les fines.
Les arracades. Dignitat, fredor.
I això no obstant ... Secrets d'una litúrgia,
D'un ritual, d'un ordre previngut,
D'un manament que espera el compliment.
No de les ones Afrodita; sí,
De la profunda terra. Mires, veus.
Senyals vermells com d'un rouge ancestral.
Mires, la veus. T'atrau, sempre, l'enigma,
Allò que mai no podràs aclarir.
Sempre somriu, distanciada, càlida.