Darrer plant d'en Claris
Sento les passes de la mort que em volta,
i el seu alè glaçat sobre ma cara.
En l'hora aquesta mundanals rancúnies
com vol de corbs al clarejar lo dia
de mi s'allunyin, que el Senyor m'és pare,
i els grillons besaré si Ell los envia.
Pàtria: tu deus lluitar; mes com lluitaren
les tribus d'Israel: si la victòria
Déu te l'aparta, almenys que les centúries
te vegen per l'amor empresonada;
i altra volta se senti allà en la glòria
d'en Ferran i d'en Jaume l'abraçada.
Tots los grillons no maten ni envileixen.
Què són marges al riu, si al mar camina!
Treballa: un jorn a ta mestressa els pobles
li diran «t'és germana», per a honrar-la;
pensa en Jesús que de la creu mesquina
va fer lloc esplendent a l'abraçar-la.
I els últims mots, escolta'm, Catalunya:
tu has estat i seràs: ni en mort ni en vida
vincla son tronc lo roure centenari.
Quan va a pondre's lo sol, sa llum incerta
amb l'últim raig deixa una gent dormida;
i el raig mateix a una altra gent desperta!