Davant seu, a més, al fons de la vila emmurallada, s'aixecava un turó cònic, gairebé punxegut, coronat per una formidable construcció de pedra de la qual sobresortien tres edificacions: en un extrem, l'església de la canònica de Sant Vicenç, esvelta i oferint al nouvingut la imatge gairebé impúdica de l'absis central i d'una de les absidioles laterals, així com del cimbori polièdric que cobria una cúpula invisible des de l'exterior; a l'altre extrem, l'elevada torre mestra, de planta circular i més de quinze canes d'altura, des de la qual el guaita segurament ja havia donat avís de l'arribada de forasters pel camí de Calaf, i entre l'església i la torre, una gran estructura de formes poc definides en la qual costava destriar el palau del comte de les dependències dels canonges.
Al cap d'una estona, els senyors de Montcada entraven a Cardona pel portal de Sant Miquel i recorrien el carrer Major de la localitat, on alguns teixidors, sabaters i giponers tenien exposat el gènere acolorit que pretenien vendre, endolcint el discurs amb afalacs i llagoteries, a qualsevol que exhibís una gota d'interès. A la plaça del Mercat, a tocar de la flamant església de Sant Miquel, enmig d'una petita multitud de curiosos, el mostassà, l'encarregat de fer complir la normativa de pesos i mesures, comprovava el correcte funcionament de la balança d'una dona que venia carn i que, si s'havia de jutjar per l'actitud desafiant d'un home que hi havia al seu costat, acabava de ser denunciada.