De pressa!
Ni precs ni ofrenes hi valen;
lo Comte pretén en va:
Brunilda li ha dit resolta
que seva no ho serà mai:
per si el Comte no l'ha entesa,
sa mare li diu més clar:
—Guardau los diners i joies,
que ma filla no és venal;
guardau-ho tot per aquelles
que duen l'honra a l'encant,
i anau-se'n en hora mala
ja que sou el Comte Mal!...—
Lo Comte, quan l'ha sentida,
gira l'esquena i se'n va;
sens badar boca conversa
dins son cor tot caminant:
—Jo tornaré en hora mala,
si en hora mala me'n vaig!...—
—¡Ai, mare, la mare mia,
jo sent trepig de cavalls!...
—Les portes estan barrades,
filla mia, dorm en pau!...
—¡Ai, mare, que les empenyen!..
¿sentiu, quins cruixits que fan?
—¡Ai, filla, que Déu nos valgue!
¿si no és el vent, qui serà?
—Ai, mare, prou serà el Comte;
¡jo l'he sentit flastomar!—
Les portes cauen a trossos,
la casa cruix d'alt a baix;
se n'entra resolt i puja
per l'escala el Comte Mal:
Brunilda cau esmortida
tot d'una que el veu entrar,
lo Comte la pren en braços,
fuig amb ella escala avall;
la mare li va al darrera,
d'un tros lluny li va cridant:
—Mal Comte, torna'm la filla!...—
Lo Comte puja a cavall.
No bé s'asseu a la sella,
la mare ja hi ha arribat:
a un estrep, aixís que arriba,
s'arrapa amb les dues mans
i crida tot repenjant-s'hi:
—Lladre! Lladre! no et mouràs!—
Lo Comte aixeca l'espasa,
li venta dos cops de pla;
si amb lo primer no és caiguda,
quan rep l'altre, sí que cau.
—De pressa!,.. —crida aleshores
lo Comte an els seus criats,
—de pressa! de pressa!...—crida,
i esperonant el cavall
parteix brunzint, més de pressa
que el dardell quan surt de l'arc.
—¿De pressa, crides?... Doncs, sia! —
diu la mare agonejant
al sentir-lo, —vés de pressa
sense aturar-te ja mai,
de pressa, com la candela
que crema cap per avall!...—
De pressa va, ben de pressa
lo poltro del Comte Mal;
de tan de pressa, no corre,
no corre que va volant.
Si troba parets o màrgens
los bota pitjor que un mart,
ni avencs ni gorgs el deturen,
pels torrents li basta un salt;
i passa jardins i hortes,
travessa boscs, arenals,
costers i puigs i garrigues
i cingles i comellars...
sembla un remolí, quan passa
la plana de part a part;
quan passa per dins la costa
sembla una verga de llamp!...