De Sueca, i mantenint-nos en la carretera de la costa, ens traslladem al Perelló, que pot ser una via d'accés al llac, a través dels carrerots o canals que 1'uneixen a un altre llac filial, la Plana, immediat a aquell poblat. O tal vegada valdrà la pena de seguir fins al Palmar, poble situat en una vertadera illa de l'Albufera, encara que ara lligat per un istme a la vora Est de la llacuna: al cap i a la fi, el Palmar és la quinta essència típica de l'Albufera, cabila de barquers i pescadors, retratat en l'escriptura violenta de Cañas y barro, i cal visitar-lo. I fins i tot continuant carretera amunt, amb els pins de la Devesa a la nostra dreta, podem parar en el Saler i intentar des d'allí la travessia lacustre. Perquè, d'onsevulla que sigui, s'ha de navegar per l'Albufera.
Si arribem a migdia, en qualsevol d'aquells tres llocs —el Perelló, el Palmar, el Saler— ens serà possible de posar-nos a to amb l'indret, menjant un all-i-pebre d'anguiles, que és el plat local per excel·lència. Però, per als ciutadans sensibles, és d'aconsellar que facin l'excursió a mitja tarda i es guanyin la complicitat del crepuscle: l'espectacle és molt més confortable i molt més bell que sota el sol en plenitud. S'ha de prendre una barca, una d'aquestes barques ennegrides, de fons pla, que s'utilitzen per al carreteig d'arròs o per a la pesca: si porta vela —la vela llatina, naturalment—, millor encara, perquè una vela sempre és una vela i el paisatge de l'Albufera, d'altra banda, la demana per a ser complet i convincent. Posats en marxa, podríem tocar el portet de Catarroja, en la vora oposada, i tornar.