Del terrat d'una casa curulla d'entusiàstics espectadors...

Autor: Joan Perucho i Gutierres-Duque

Del terrat d'una casa curulla d'entusiàstics espectadors despenjaren uns cobrellits de domàs florejat, cosits els uns amb els altres, en què, amb grans lletres de paper, hi havia inscrit:

BERGA

AL VICTORIÓS CABDILL

RAMON CABRERA

VISCA EL REI ABSOLUT!

Els cobrellits conservaven encara els plecs d'haver estat llargament guardats a la calaixera. Ho lligaren tot amb unes complicades llaçades artístiques. Dels balcons saludaven els vocals de la Junta.

Vingué corrent l'agutzil del consistori municipal amb un coixinet brodat, al damunt del qual hi havia la clau simbòlica de les portes de Berga. Es col·locà a l'esquerra, a dues passes enrere de Torrebadella.

En aquell precís moment, la banda militar atacà una marxa molt ponderada. El bronze de les campanes, la música marcial, el xiulet de les criatures, la gresca de la gent i l'espetec de les canonades es combinaven en un xivarri popular certament enervant.

Emprengueren, solemnes, la marxa. Anaven com a la processó. Primer, la música. Seguia la Junta en Corporació. Darrera, en Pep de l'Oli amb el seu batalló d'indesitjables. Al final, la població desbordada. Foren obertes les portes amplament. Al davant, en formació de combat, terrible en llur quietud, aparegueren les forces de l'exèrcit de Cabrera. Destacant-se un grup d'oficials i, entre ells, cobert de condecoracions, el terrible cabdill.

Es glaçaren les sangs. Tot emmudí. Llavors, Cabrera, pas a pas, entrà a Berga.