Dels meus records
Vaig néixer amb tu, Muntanya, clavada a les parpelles,
tu vas endegar enlaire l'afany del meu mirar,
tu vas mostrar-me l'ample camí de les estrelles
que en tes cimes s'ajeuen quan volen somniar.
Quin bell record en servo del jorn que per primera
volta la inabastable blavor del cel vegí!
Tu esbatanares rutes a la meva quimera,
i em deies: "Si vols veure el cel, mira'm a mi!"
I a tu t'he guaitat sempre, Muntanya. Preceptora
del meu indeturable i més sublim neguit.
A tu, horitzó de pedra, fita encoratjadora
que sempre tinc, i sense que mai hagi assolit.
Tu omplires de boniques rondalles ma infantesa
i fores del meus somnis país fantasiós;
em deien que allotjaves una bella Princesa
i que el teu Senyor era el rei més poderós.
O tu, Muntanya! Arca de fe i de poesia
que fou gaia llegenda en mos càndids anhels!
Amb quin amor les meves ofrenes no faria
a ta Regina, Mare del Rei de terra i cels!