Des de Guardamar hauríem de pujar a Santa Pola, per la carretera que va de Cartagena a Alacant. Si ho féssim de seguida, oblidaríem Torrevella, que queda més al Sud. No estarà de sobres acudir a Torrevella: no n'és molta la distància, i el camí -la mateixa carretera general- resulta còmode. Torrevella -carrers amples i cases baixes, com Guardamar i per idèntica raó- és un bon port pesquer, explotadora i exportadora de sal, i experta cantant d'havaneres. Fins 300.000 tones anuals de sal produeixen les seves salines. En el segle passat, els mateixos indígenes la portaven en vaixell pel món. El record antillà va passar al folklore:
Es Torrevieja un espejo
donde Cuba se mira...,
diu la cançoneta. Les salines són dues llacunes que termenegen amb la mar, dos metres i escaig més baixes que aquest: les millors -o les més importants- d'Europa, diuen. Els grans munts blancs reverberen sota el sol, i un anar i tornar, industriós, de grues i vagonetes, permet de suposar que el negoci és bonic i sanejat. Però el cert és que ni la pesca ni la sal no donen el suficient per al poble: la gent emigra, segurament amb l'ànima transida d'havaneres.