Després, en tornar a Sueca, la jovenalla es disputava la joia amb les haques enflocades, companyones sofertes dels treballs campesins; i es ballaven les dansades ancestrals, d'un ritme cerimoniós, escultòric, al toc embriagador de la dolçaina; i es demanaven braus, front a la Casa-la-Vila amb el crit consagrat de "Bous volem!". Estos bells costums s'han perdut quasi, en els detalls més delicats i deliciosos.