Don Hilarió respongué amb una modèstia, que de no ésser tan excessiva, hauria semblat vera. Amb paraula evidentment estudiada, digué:
—Moltes gràcies, moltes gràcies, senyors. La seva felicitació, entre les moltes que he rebudes, és la que més m'ha commogut. Jo no l'he demanat aquest títol, però ja que se m'ha donat, tampoc no m'he atrevit a refusar-lo, perquè això hauria estat orgull i no modèstia. (Més tard em varen dir que aquesta frase l'havia agafada del director de La Llanterna). Jo, per tant, no n'estic orgullós. Per a mi no existeixen les vanitats. Jo seré el mateix de sempre per vostès...