Eixint del Col·legi del Patriarca i travessant el carrer de la Nau, el visitant pot dedicar un breu record a la vella Universitat, un edifici del segle XIX però que és tan severament acadèmic que sembla més antic. Per fora és com un convent, i per dins, el claustre de columnes amb Lluís Vives al mig és..., bé, per als qui hi vam passar uns anys només pot ser el claustre de la universitat de València. Estudiar en un lloc com aquest hauria d'haver imprimit en moltes generacions d'universitaris valencians un esperit ponderat, assossegat i clàssic. Si aquestes no són les virtuts més generals de la tradició moderna de la ciutat, la culpa certament no la té el reposat ambient d'aquest claustre, que pot convidar a l'especulació, però no a la frivolitat i a la indecència intel·lectual. La Universitat de València té cinc segles de vida (o més, si comptem els precedents de l'Estudi General des del segle XIII, amb reglamentació formal el 1412), amb butla del papa Alexandre de Borja el 1500 i privilegi de Ferran II el 1502. Està molt bé, doncs, que a la façana posterior els hagen dedicat una font —encara que postissa i lletja— als fundadors de la casa: però ¿què hi fa Isabel la Catòlica en la presidència de la font? De mostres com aquestes d'obsequiositat gratuïta al castellanocentrisme oficial, dels abusos de la història, i d'altres símptomes de misèria de l'esperit, jo en dic, piadosament, indecència intel·lectual. Els il·lustrats del segle XVIII ja se'n queixaven, a València, com abans els pobres humanistes perseguits del segle XVI, dels quals Lluís Vives és el més il·lustre exemple. Ací té l'estàtua, erigida el 1880, i en aquesta universitat va estudiar fins els setze anys. Després hagué de fugir, i ja no va poder tornar; era massa perillós ser humanista lliure, amic d'Erasme, fill de jueus condemnats a València, nebot de jueus cremats, i marit d'una jueva valenciana amb la qual es va casar a Flandes. Cap autoritat municipal no ha considerat oportú dedicar-li alguna plaça o carrer important de la ciutat. Només un carreró, com a Jaume I.