El castell de Xàtiva – que en realitat...

El castell de Xàtiva – que en realitat són dos castells units per una doble muralla- és avui de propietat particular i ha estat recentment sotmès, a reformes i restauracions. I si descomptem les vistes magnífiques, només ofereix al visitant l'atractiu d'uns quants fantasmes grandiloqüents. Perquè aquesta fortalesa no tindrà moltes coses dignes d'admiració, pel que fa a la seva arquitectura o al seu guarniment; però no hi ha dubte que és un lloc afeixugat d'evocacions, de més a més, que porten aparellada una tristesa inevitable i arrogant. Un erudit hipocondríac ens seria el cicerone a propòsit. Pensi el lector que aquí, en les estances del castell xativí, va sofrir hòrrida i dissimulada presó quatre reis frustrats, això és, quatre pretendents als quals la fortuna no va complaure i que van quedar-se en màrtirs de les seves pretensions. Són o van ser: don Fernando de la Cerdà, net d'Alfons X de Castella; Jaume IV de Mallorca; el comte Jaume d'Urgell, desplaçat en el Compromís de Casp, i el duc de Calàbria, don Fernando d'Aragó, que aspirava al segle XVI a la corona de Nàpols. Quatre causes perdudes, quatre tombs de la història. Què hi farem! En la capella, dins d'un cofre de pedra reposen els ossos que –resa una inscripció amb lletra gòtica i esperit de la Renaixença- van pertànyer al desgraciat Jaume d'Urgell.