El castell
Havia estat residència dels Comtes d'Urgell, però aleshores només era un turó d'argila.
Des de dalt de tot es veien les teulades del poble i els corrals amb una grisor seca: pot rovellat, sabata foradada, cul de cadira...
Més enllà d'aquestes teulades, hi havia els sembrats i els guarets. A la dreta, el Canal d'Urgell; enfront, la Serra d'Almenara; a l'esquena, la Serra de Montclar; i pel cantó de sol ixent, enllà, la Segarra.
Era un paisatge estàtic i perdurable que, per sempre més, constituiria la meva pàtria. De tant en tant, però, 1'argila del turó es badava i d'una gran fesa en sortien cavalls i senyeres que galopaven darrera el moresc.