El castellonenc Ribalta, com que brilla amb moltíssima més llum que qualsevol altre pintor de l'època, té en sant Pius V un espai preferent. Es troba el seu famosíssim Sant Bru suplicant silenci amb l'índex sobre els llavis i vestint uns hàbits blancs, representació de vestidures de les millors que es coneix en pintura. Hi ha també teles menors que mostren els sants doctors i els evangelistes, entre ells sant Lluc, havent la tradició que el sant pintor és un autoretrat del propi Ribalta. Del «Sant Francesc abraçant el Crucificat» hom ha dit que representa l'expressió clàssica de la tendència caravaggista de Ribalta i que és un dels quadres «no sols més característics valencians, sinó que s'ha d'assenyalar entre les obres més típiques de l'art espanyol». Hi apareix el sant dret, abraçat a Jesús, en ple arravatament místic; rep la corona d'espines mentre que un àngel ofrena a Crist una altra de roses, i un segon àngel, a la dreta, toca el violoncel; cal notar que el Sant Francesc descansa els peus sobre el cap d'un enorme lleopard, enroscat al peu de la Creu, de significat simbòlic.