El claustre vell
Ja no és record ni mite:
dins aquest claustre palpita
l'augusta joia infinita
i la llum d'uns temps primers:
claustre antic, baixes arcades,
puntes d'ametlles colgades,
amb les voltes ombrejades
unint ruïnes, només.
El vostre mur no té tanca:
va al palau on el rei manca
i al pou de la reina Blanca,
que és transparent com adés.
Circumdeu l'espai de l'horta,
i en la terra mai no morta
hi ha un jardí que reconforta
entre la ufana i l'endreç.
Hi veureu la font que espera
la mà fèrvida i austera
que hi retorni, juganera,
l'aigua que mai s'estronqués.
Si la font no té prou vida,
tot d'ocells fan una crida
i llur càntic us convida
a la fe, que sempre hi és.
I una aura tranquil·la i fina
fa reviure la ruïna
pel perfum de tarongina
que puja pels vuit xiprers.