El cor se li encongí...

Autor: Francesc Puigpelat i Valls
Obra: Els Llops , 2005

El cor se li encongí quan va albirar les siluetes de Santa Maria —gòtica, adusta, imposant— i el Sant Crist —baluerna esblanqueïda i estòlida— sobre els turons de Balaguer. A ple juliol, la bultra era luxuriant, de xops i àlbers altíssims, tofes balancejant-se com braços de gegants, d'esbarzers gruixuts i ondulats com serpents. I el Segre, impetuós, eixordador, blau —el Segre!

La diligència s'aturà davant del pont de set arcades i el conductor pagà el peatge. Després lliscà vora els porxos del carrer del Pont, entrà cap als carrerons de Sant Jaume i Avall i s'estacionà a la plaça del Mercadal, a penes a una vintena de metres de la portalada de la casa pairal i el taller d'espardenyes dels Llops de Balaguer. Pere Llop pegà a penes una llambregada a la casa on havia nascut i d'on havia fugit quaranta-tres anys enrere. S'enfonsà la gorra musca fins a les celles, carregà la maleta i resseguí els porxos de la plaça cap a la Fonda Espanya. S'hi registrà amb un nom fals —Vidal Llebrer Cases, de Torà— i s'instal·là en una cambra minúscula, sense finestra i adornada per una colossal còpia del Sant Crist —ensangonat, sofrent, immòbil— de Balaguer sobre la capçalera del llit.