El Cosme i la Carlota havien arribat a l'hora justa del funeral i s'havien trobat la «catedral del Besòs» plena. Finalment havien decidit avançar pel lateral esquerre i situar-se drets al davant. La Carlota va veure el Daniel en un banc i ell li féu un somriure. Ella trobava que era un home enigmàtic i interessant, però, sense saber-ne el perquè, no li tenia simpatia i tan sols alçà les celles. En el moment que el Cosme acabava de descobrir la Lina i la Sierrita, darrere els familiars i a la banda dreta, sortiren de la sagristia dos escolanets i el mossèn i es giraren d'esquena al taüt i als presents.
Un tap de persones obstaculitzava la sortida de la Sierrita, que havia dit a la Lina: «Ja n'hi ha prou». La família rebia mans i mots d'amics, companys i coneguts. És clar que al barracot-església no hi hauria cabut ni la meitat de la gent que havia assistit a la catedral.