El dia de Reis del 1941, doble celebració tradicional: pel balcó de Provença 285 entraven els tres Reis i ens deixaven una coseta o altra a cada sabata. Per les finestres de la casa de Plegamans entraven els lladres i s'emportaven una coseta o altra, a més a més de la sabata!
En conjunt, però, aquell any havia de ser d'alegries: el mes de març, organitzat per un grup de bibliotecàries (no t'oblidem, Maria Montserrat Martí!), començava a casa un curs de conferències sobre literatura catalana. Una manera ben digna d'ajudar el vell escriptor, que així tenia el consol de retrobar el contacte amb els joves.
El mes de juliol, els amics de Sant Hipòlit de Voltregà li estrenaven una nova comèdia per a grans, De la mateixa entranya i el convidaven a assistir-hi. No era al «Romea», ni al «Novetats», però l'afecte que voltà el pare, aquells dies, a Sant Hipòlit, tenia més valor que tot el que podia entrar per una taquilla barcelonina. L'exemple de Sant Hipòlit no era pas únic: de molts indrets de Catalunya arribaven invitacions d'aquella mena, i el pare retrobava en aquelles anades als nostres pobles i ciutats com un ressò dels vells bons temps.