El dia que feia nou anys, la mare em va deixar per primer cop al Collell. La recordo vagament endreçant la roba en una mena d'armari encastat i explicant-me com m'havia de fer el llit, que en aquella època, com que era noi i només tenia nou anys, encara no m'havia fet mai. Des d'aquell 2 d'octubre de 1963 ja me'l vaig haver de fer sempre més.
Quan va tenir la roba i el llit enllestits, la mare va considerar que havia arribat l'hora dels consells:
—Fes cas als mossens, aprofita el temps i estudia. I resa cada dia.
Després em va abraçar i se'n va anar.
Vaig sortir al balcó i vaig esperar una estona fins que la vaig veure aparèixer allà baix, travessar l'esplanada que feia d'aparcament i pujar al dos cavalls del pare. La mare va fer marxa enrere i després va enfilar cap a la carretera asfaltada, va passar davant del corriol del prat de les Delícies i va deixar enrere la creu de terme. Encara la vaig veure agafar el primer revolt, camí de Sant miquel de Campmajor. Després va desaparèixer. Vaig seguir mirant fixament la carretera deserta i vaig començar a plorar. Era el meu primer dia dels meus cinc anys d'internat.