El jardí del Bes. Acostem-nos ara al jardí de Carme Pérez, conegut popularment com «del Bes». S'hi conserva un altre llenç de la muralla que encerclava la ciutat. Aquest jardí es va realitzar per iniciativa d'un italià de conviccions teosòfiques anomenat Attilio Bruschetti; el jardí -que du el nom de la seua esposa- i l'escola que construïren costat per costat. En un moment o altre, entre els arbres i les cases, divisarem el Calvari Alt, les capelletes i els xiprers tot ascendint cap al cim del turó:
Els xiprers del Calvari
s'alcen, negres, damunt l'horitzó sanguinari,
va poetitzar-lo l'escriptor Joan Sales durant aquella estada seua a Xàtiva, en la primavera bèl·lica -«horitzó sanguinari»- de l'any 1937. Aquest Calvari data del segle XVII, bé que l'ermita que el culmina ha estat restaurada de fa poc. A l'altra banda del jardí, tot travessant la carretera, el visitant podrà encalmar la set ardida en la font dels Vint-i-cinc Dolls -o dels Vint-i-cinc «Xorros», com se la denomina comunament-. Font reial, d'estil neoclàssic. Segons que es pot llegit al remat, va ser enllestida l'any 1808.