El Jepet i la Jepeta (fragment)

El Jepet i la Jepeta (fragment)


El Jepet i la Jepeta

diuen que s'estimen tant:

ella es creu tota una dona

i ell presum que és home gran;

i per més que ni un ni altra

als nou anys arribaran,

tots tibats diuen pel poble

que aviat es casaran.

 

La Jepeta és rossa i blanca,

el Jepet com un carbó.

Viu l'aimada a un cap del poble

i a l'altre cap l'aimador;

mes un dia van trobar-se

a vora l'abeurador,

que la mossa hi duia un matxo

i un altre matxo el minyó.

 

I va ser que la Jepeta

va caure a l'aigua corrent,

i el Jepet per a salvar-la

se tirà a l'aigua rabent.

Abraçadets ne sortiren,

tantost plorant com rient;

i els matxos sols ho van veure

com fou l'enamorament.

 

Mes d'aquell dia a tota hora

l'un rere l'altra se'n va,

i ella es vol posar cotilla

i ell s'ensinistra a fumar;

i amaguen sota una pedra

tot lo que dels dos serà;

un mandró, el cap d'una nina,

pell de serp i un tros de pa.