El palau del Marquès de Dosaigües, de la seua banda, és un engany molt notable: en la reforma del segle XVIII tenia una façana llisa, amb pintures al fresc, simples balcons de ferro i finestres sense cap ornament. Tot el marbre rococó verd i rosa que ara es veu, és resultat d'una reforma pseudohistòrica de la segona meitat del XIX, completada i augmentada en la segona meitat del XX. O siga, que abans era un palau seriós amb una portada excepcional, i ara aquesta ha quedat emmarcada en una bombonera de luxe. La portada, això sí, és una meravella, obra de l'escultor Ignasi Vergara: una glòria d'àngels i de nuvolets, els dos gegants o atlants encorbats, les àmfores d'on naixen dos rius, i lleons, palmeres, fruites i petxines. Giner Manuel Rabassa de Perellós, primer marquès de Dosaigües, mereix un record encara que només siga per aquest encàrrec. Al palau, acabat de restaurar, hi ha mobiliari d'època i el museu de ceràmica que va fundar el senyor Manuel González Martí: una visita necessària.