El parc
Al patrici Josep Armengol
Abans: espai alegre en l'escampat
com gira-sol obert al sol i a l'aire,
verneda espessa en ufanós esclat,
mà d'ombra que eixugava el front cansat.
Llavors sembrada amb pluja de futura
ha germinat amorosida,
ara l'envolta un jou de llum
on cada casa viu, somnia.
Pots ésser rosa o bé clavell
de joventut i vida
damunt els tors turgent
de nostra vila.
Estic content,
però m'agradaria
veure't, jardí frondós
que tots acolliria.
Les flors serien
la veu de benvinguda
per als forasters que arriben.
Sota aquest cel tranquil,
guarda i estima,
conserva viva en el gresol la flama
d'amor i unió que té per símbol
la veu de la sardana.