El pas del piano va aixecar exclamacions a tots els carrers del recorregut. Ja a tocar del seu destí va fer sortir al portal una dotzena de treballadors de la tintoreria, que van mirar-lo de lluny i amb reverència, com si fos la imatge d’un santcrist. Algunes senyores que en aquells moments compraven a les parades del mercat de la plaça Pi i Margall –que tothom deia de Cuba– van voler seguir l’estranya processó per esbrinar-ne les causes. Les nenes de l’Escola de doña Pilar es van apilonar rere les finestres, amb un brogit de veus emocionades.