El poble de Palamós és a la planura del Baix Empordà, a l'oest de les Gavarres, una zona costanera que els altres habitants del país anomenen la vila. A més de cent quilòmetres de Barcelona, el camp, amb el nítid cel blau i l'aire pur com el d'un dia de tramuntana, té una atmosfera que sembla més pròpia d'un conte llunyà que d'un paisatge proper. L'accent local té una aroma de mar, un deix nasal de pescador, i la majoria d'homes porten pantalons ajustats, gorra de feltre i espardenyes d'espart i punta rodona. La badia és ampla i les vistes inacabables: les dones assegudes que cusen les xarxes sobre la sorra, els mariners que porten les caixes de peix fins a la porta del Pòsit per a la subhasta diària i, en una punta, la Torre Valentina, que s'alça com un temple, són visibles molt abans que el viatger hi arribi.
Palamós no és Holcomb, va pensar Capote mentre escrivia el segon paràgraf de la primera plana de la novel·la. Ho feia ajagut al llit, envoltat de desenes de fotografies dels solitaris paisatges que rodejaven la casa dels Clutter i d'imatges dels protagonistes del terrible crim que havia trasbalsat l'estat de Kansas. Les imatges que semblaven inspirar-lo eren de Richard Avedon, un bon amic amb qui havia col·laborat a Observations, un llibre de retrats fotogràfics del qual havia redactat els seus propis retrats. En efecte, la Costa Brava no tenia res a veure amb Kansas; certament no hi havia gran cosa a veure en aquella localitat de mala mort del Mitjà Oest, perduda entre camps de blat, mentre que aquella vila marinera on el destí l'havia empès havia estat fundada per Pere el Gran, cap al segle XIII, i el foraster podia descobrir-hi edificis de pedra amb molta història. Holcomb «...és simplement un conjunt d'edificis sense objecte, dividits en el centre per les vies del ferrocarril de Santa Fe...», segons la descripció que en va fer després Capote. Aquella població marinera on s'havia retirat tenia 6.000 habitants i, encara que hi havia unes vies que recordaven que fins feia pocs anys es podia anar amb tren fins a Girona, resultava molt més vital que el poble dels terribles assassinats de la família Clutter. A Holcomb, el banc havia fet fallida el 1933 i les antigues oficines havien estat transformades en apartaments, si bé conservaven un cartell daurat col·locat sobre una finestra escantonada. El saló de ball, en un extrem de la localitat, era una estructura d'estuc amb un rètol lluminós que feia anys que no s'encenia perquè tampoc hi ballava ningú. I l'únic hotel decent era una mansió coneguda com «el col·legi» perquè s'hi allotjaven la major part dels professors del liceu local. En canvi, a Palamós hi havia diverses oficines bancàries, la més activa de les quals semblava que era la de la Caixa de Pensions; un casino, anomenat «dels senyors» per la seva distingida clientela, situat al passeig marítim, on es podia anar a ballar, aquí sí, els diumenges a la tarda; i uns quants hotels, el millor dels quals era el Trias. També resultava prou confortable l'Alba, on s'allotjaven força turistes als mesos de juliol i agost.