El port era el lloc predilecte per al seu esbargiment, verge aleshores d'hotels, de bars exòtics i de dancings, presidit solament pels oratoris de Sant Ramon de Penyafort i de Santa Caterina Màrtir, el port de Sóller era llavors un petit empori de la pesca i de la navegació. Comptava amb una matrícula de cent cinquanta velers i eren molts els llaguts que es dedicaven a pescar el peix roquer i la llagosta, la sirviola i la llampuga. D'allà portava el metge grans déntols i bells amfosos, serrans, cap-roigs i escórpores, i sovint qualque cigala o alguna bona llagosta, presents generosos de pescadors agraïts als quals no volia cobrar la visita, car era magnànim de cor. Durant la inundació de l'any 1885, acudí un dels primers al socors de les cases inundades de l'horta i de part del port, salvant amb risc de la vida un centenar de veïns.