El primer conflicte o punt de fricció, el tenim en les terres més occidentals, que són incloses al Segrià, i els habitants de les quals es consideren de l'Urgell. Això és particularment agut en el cas de Mollerussa, grassa i rutilant, que nega rodonament que sigui del Segrià. La cosa és comprensible: la rega el subcanal, és terra plana, i —ara ve la subtilesa— li han dit que és la capital del Pla d'Urgell. Una capital de fet, fins a cert punt: ara, doncs, voldria ésser capital de dret. Però, de capital, no ho pot ser, perquè la capital de tot l'Urgell és Tàrrega; per altra banda, si és dins el Segrià, adéu somnis de capitalitat, perquè contra Lleida no hi pot res... El veieu, el dilema? És una vila activíssima, espavilada, en vies d'industrialització, i sense esperances, com una pubilla rica a la qual no volguessin concedir un títol nobiliari demanat. Lacerant situació! Drama perpetu!
Diran els serens lectors: no és una vila important? Contestarem: oh, i tant! Importantíssima, dins el complex camperol de l'Urgell. Afegiran els lúcids i lògics lectors: que no es preocupi, doncs, si és o no és capital. Responem: no és tan fàcil, això. A la gent, els agraden els títols; no n'hi ha prou amb ésser un honrat comerciant i un benefactor particular: cal que ens encomanin el penó de la processó de Corpus. A Mollerussa estan rabiüts contra la «Geografia de Catalunya» del professor Solé Sabarís i col·laboradors. A Mollerussa no perdonen a aquest servidor de vostès que hagi escrit que cal ésser disciplinat i, mentre no disposem d'una altra classificació, donar per bona la que féu la Ponència de la Divisió Territorial i que ha seguit la «Geografia de Catalunya».