El primer que ha criticat l'actitud de la dona ha estat el Tom. En veu baixa, li ha preguntat si no li semblava que ja havia begut prou. La dona ha somrigut i, aixecant la copa, ha demanat un brindis per tots aquells Nogués que controlen la set dels altres Nogués. Ell ha rigut. Només ha begut aigua però la dona li sembla cada vegada més interessant. El ciclista ha comentat alguna cosa amb el Nogués de la pipa i una expressió de censura ha contagiat la mirada dels assistents. Ella no ho ha notat perquè estava massa ocupada elogiant les patilles d'un cambrer. Però ell sí. Li hauria agradat insultar-los, però ha callat. Pel micròfon, un Nogués ha llegit un poema propi. L'ha recitat gesticulant i aixecant el to de veu en un moment que, potser, no calia. L'han aplaudit i un vell de la presidència l'ha abraçat. Successivament han intervingut altres Nogués. Un per parlar de la història del poble. Un altre per recordar la figura de l'inventor del dinar. Un de molt baixet per fer donació dels seus ronyons perquè, el dia de demà, puguin servir a qualsevol que els necessiti: sempre que es digui Nogués.