EL SATIR DE TUSET
Jo, en Kimet del Putget,
amb trenta anys i cap pena,
un dijous a les set
vaig conèixer una nena
que en tenia disset,
al carrer de Tuset.
Vam entrar en un esnac
abraçats per l'esquena
i a la boca del Drac
ella reia a veu plena,
tot dient-me: «El meu flac
és el gin amb conyac».
Vam sortir de bracet
més calents que el dimoni,
i ella em deia baixet:
«Ja semblem matrimoni».
I em besava a pleret
pel carrer de Tuset.
Vam badar a la butic,
que per sort ja plegava:
«Mira, Kim, quin abric»
I li queia la bava.
I afegia: «Tu, ets ric?»
Jo vaig fer: «Sóc beatnik!»
Vaig ficar-la de pet
al cotxàs del meu sogre
que beu sempre a galet
de moneda li'n sobra!
mentre jo tiro al dret
pel carrer de Tuset!