—El senyor marquès surt de seguida —digué. I es retirà. Moments després, s'oïren uns passos insegurs i trontollants. Era don Hilarió que venia per un ample passadís. Els redactors prengueren una actitud cerimoniosa, estirant llurs cossos com per a una parada. Entrà el marquès. Era un home petit, contrafet, tenia un braç arrapat al cos, com mort, i la mà li penjava inerme. Em semblà un ésser insignificant en el qual tot denotava feblesa i curtedat d'enteniment. Dues coses em cridaren l'atenció: la seva testa extremadament petita, com la dels simis, i la inexpressió del seu rostre. Els ulls eren tèrbols i apagats; el front era estret, sense força; la boca, sense gràcia ni vida, amb les dents negroses i els llavis descolorits. En conjunt, aquell home, poderosíssim pel seus milions, feia una mica de pena