El vell portal
Ah! vell portal, tendre de llums i d'ombres,
obert a la blandesa del repòs,
dónes entrada als somnis que s'apropen
res no et sorprèn, ni quan la passa llarga,
vestida d'ombres, pel carrer s'esmuny,
o quan el forrellat la porta tanca,
atent sempre a la veu de l'últim truc.
L'avi fanal amorosit escalfa
la freda solitud de l'alta nit,
és amic teu i la tenebra espanta
perquè no sigui el son vesc de neguit.
Hores teniu i aneu trenant paraules
perquè sigui lleuger el pas del temps,
la fosca es muda i espero que l'alba
deixondi el matiner cant dels ocells.
Ah! vell portal, descalç, però endevines
que és flonja la bellesa de la nit;
no obstant el son sigui una melodia,
tu saps que el jorn és força i dóna vida,
i obres de casa els ulls cada matí.