Elx en el seu misteri
Palmera entre la mort i el cant, Maria!
I tu, poble, que t'alces sobre el foc!
Oh, quant de goig i quanta companyia
han trobat en vosaltres signe i lloc!
No l'arbre ni el coet: l'al·legoria
de pujar sempre i més, per fe o per joc.
A mig camí del vol i l'alegria,
l'esperança es desplega a poc a poc.
Quin miracle consagra la campana!
Quin aire venç les palmes, cautament!
Quin cor pertot, llarguíssim i clement!
Però, agost, sensual, que pesa i mana,
obri el seu fruit, enceta un somni greu,
i ens fa sentir la terra dolça i breu...