En Josep apretà l’accelerador, intentant atrapar el cotxe de l’italià i a l’altre. Afluixà la pressió al pedal, quan s’adonà que els vehicles que perseguia havien pres massa distància.
Quan arribà a Ordino, allí a l’Hotel Coma, veié els cotxes aparcats. Passà per dins del poble, continuant la ruta vers Llors, la Cortinada i després el Serrat, on havia d’esperar.
La nit era bona. Tenia la finestra oberta i pipava mecànicament de la pipa apagada. No es podia treure de la ment els dos cotxes aparcats, com dues aus de mala astrugància.
La carretera s’havia convertit en un camí veïnal, amb fondes roderes, la qual cosa l’obligava a anar a poc a poc. L’atenció posada en el camí el distragué de les temences anteriors. Encara que la velocitat era poca, saltava sense parar, per efecte dels sots del camí de carro. L’indret indicat per esperar-se era una borda abans d’arribar al Serrat, vora el riu. No sabia si la colla arribaria pel port de Rat o bé el Port de Banyells. En Calvet li indicà aquell indret, que en Josep prou coneixia, per haver-hi anat abans a pescar la truita. Els dies que pescava per les rodalies de Llors, La Cortinada i el Serrat o bé encara més avall a Ansalonga o Sornàs, eren dies perduts en les profunditats d’un passat que podia semblar perdut en el temps, però que en realitat era a curta distància.