En tornar-lo a l'home, aquest, no prou satisfet de la seva obra, em va dir encara més coses horribles. Em va dir que, acabat de néixer, van posar el meu cos en una balança, com un tros de carn, per tal de veure si jo feia el pes normal d'un nadó de nou mesos o si era setmesó, puix que volien comprovar si eren veritat les declaracions de la meva mare. Em va dir que la meva naixença havia provocat un escàndol a tot el poble i que a l'altra banda de la cambra de la partera hi havia el jutge i dos testimonis esperant el resultat del pes del nou nat. Em va dir que la meva mare havia negat fins al darrer moment que estigués embarassada, i que després d'haver fet tots els possibles per avortar, encara confiava deslliurar d'amagat de tothom per tal de fer desaparèixer el seu fill. "A darrera hora, va dir aquell home, ta mare, sempre negant, s'havia ajupit a l'estable, damunt els fems, amb la intenció de parir allí i colgar i ofegar el seu fill". Li havien descobert el seu mal intent i l'havien tancada en una cambra, vigilada per fora i per dins, on havia nascut jo. La meva naixença era envoltada d'odi, de vergonya i d'oprobi. Jo havia nascut per miracle, entre rancúnies i vileses, i vivia per miracle. Moltes hores després del naixement, ningú s'havia ocupat de mi. Calia que naixés, segons interès d'algú, per a provar la falta de la meva mare, però, una vegada nat, tothom desitjava la meva mort. Aquesta hauria estat segura si una pobra pagesa habitant a la casa no s'hagués apiadat del bord, a qui va donar un pit negre i mig eixut, que jo vaig xuclar amb els punys closos, desesperadament.