En una de les parets del Temple, la que dona a la placeta dita de Teodor Llorente, sobre un gran pany de paret existeix una làpida de gran importància històrica, que recorda als oblidadissos valencians que en aquell indret s'alçava la porta de la muralla àrab dita de Bab al Sakhar i la torre d'Ali Bufat, on, per primera volta, un nou d'octubre de 1238 fou arborat el «penó de la Conquesta». Junt a la làpida hi ha un escut de pedra, amb una creu al mig, i cal adonar-se que la inscripció que explica totes aquestes circumstàncies de la rendició de la València mora és cada volta més borrosa.
La plaça, triangular i exigua, té al bell mig un jardí, que rodeja l'airosa estàtua del pintor Ribera, l'Spagnoletto. La hi dedicaren, segons resa un rètol, els artistes valencians l'any 1888 i és obra insigne de Marià Benlliure. El pintor, cenyint l'espasa per a que ningú pose en dubte el seu art o professió, porta en una ma la paleta i en l'altra el pinzell. No cal dir, donat el temperament inquiet de les estàtues valencianes, que abans d'arribar a aquesta plaça de Teodor Llorente, lluí la gallardia en altres paratges ciutadans. I la plaça és consagrada al poeta vernacle i no al pintor, com semblaria més lògic, perquè don Teodor Llorente Olivares, l'autor de «La barraca» i «Cartes d'un soldat», mori en la casa número dos de la placeta, com recorda oportunament una làpida en la fatxada.