–Encara busques llet, Tomasa? –i ella fa que sí–. Saps on la trobaràs? A la vaqueria d’en Torres. Allà al carrer de Na Pau, a prop de la Plaça Gran.
La plaça Gran és l’altre mercat de la ciutat, l’altra jurisdicció. Fa molt temps que no hi va, i ara troba que és molt lluny. I pensar que fa anys hi anava cada dia, carregada com una mula, perquè no hi havia més remei!
La Tomasa agraeix el consell i dona l’ordre general de retirada, perquè la pluja referma i les sabates comencen a embrutar-se de fang. La corrua fa cap al carrer de Castaños a bon pas, amb la compra a mig fer. Pel camí, la Tomasa renega sense paraules. Ja seria hora que algú posés un teulat a la plaça, aquestes no són maners de tenir les coses, redimonis.
A la tarda, en solitari i amb ànim d’expedicionària, la Tomasa s’abriga com un sereno i agafa la lletera d’alumini. Travessa encongida mitja ciutat fins arribar a la lleteria del senyor Josep Torres. El carrer de Na Pau número dotze és una casa vella d’una sola planta. A peu de carrer hi ha el negoci: una botiga sense rètol, petita, de parets brutes i ennegrides. Al fons hi ha el taulell de fusta. Al darrere, una porta mira a un pati esquifit, d’on entra l’última llum del dia.