Entrava al poble atollat en la foscor més espessa; ni una ombra creuava els carrers. En alguna altra casa, s'hi veia un llum al fons de tot. L'hostal m'obrí ses portes; no hi havia la mateixa d'abans i, és clar, semblava trobar-m'hi estrany, i sentia l'enyorança de la patriarcal franquesa.
Silenciosament hi feien cap alguns coneguts, entre ells, vós, amic, amb qui conversàrem llargament de coneixences velles i de llibres, de política..., de tot.
Nit enllà vaig retirar-me a la cambra força espaiosa, neta i ventilada. Feia estona que era al llit quan vaig sentir la temptació d'abocar-me a la finestra i contemplar en el silenci de la nit serena les meves estimades muntanyes. Després de passejar la mirada pels cims la torní sobre la massa informe que a mos peus reposava. quina quietud! Ni una remor, ni un sol xiscle d'òliba, la reina de la nit; tot dormia.