Entrem en una altra de les places representatives de Xàtiva: la plaça de la Trinitat. Al bell mig, una de les poques fonts gòtiques que es conserven al País Valencià. D'estil gòtic, en la copa octogonal s'alternaven els escuts policromats de la ciutat i del regne, avui gairebé esvaïts pel pas del temps i les malalties de la pedra.
L'edifici senyorial que alberga els jutjats és el palau d'Alarcó. Va ser construït tot just després de l'incendi de la ciutat, i el va habitar en Pere Guerola i la seua família. La seua viuda el va vendre a Carlos Ruiz de Alarcón, un noble castellà d'Almansa. D'ací va prendre el nom el palau, i perquè ha pertangut als descendents d'aquesta família fins ben bé els nostres dies. Estava considerat com l'edifici privat de més importància de la ciutat. Per això els corregidors l'elegiren perquè s'hi hostatjara el duc de Parma, futur Carles III, quan va venir a Xàtiva. I tornaren a escollir-lo amb motiu de les visites reials de Ferran VII i d'Isabel II. Cal dir que durant la visita d'Isabel II es va haver de desmuntar la font gòtica durant els dies que va durar la seua estada, a fi que el carruatge poguera deixar tan il·lustre dama just a la porteta de casa.
La flamígera portalada gòtica que podem veure -molt restaurada- és la de l'antic convent de trinitaris, que dona nom a la plaça. L'interior acull l'Arxiu Municipal. A la dreta, s'hi adverteix un estret xamfrà d'inspiració eclecticista, però que només és això que s'hi contempla: la façana i prou.
En aquesta plaça es planta falla des de mitjans del segle passat.
I ací va tenir lloc un dels capítols més sucosos de la història fallera local, i potser de la de tot el país. Va ser l'any 1866 que l'impressor i autor satíric valencià Blai Bellver va publicar un dels primers llibrets de falla de què se'n té notícia- La creu del matrimoni. La publicació d'aquest llibret va provocar una furient condemna del llavors Arquebisbe de València Mariano Bardo. Josep Sanchis Martínez reprodueix el text íntegre d'aquesta censura a la seua Història de les falles de Xàtiva (1996). Diu l'Arquebisbe Barrio que l'autor del llibret «marcha por encima de todas las consideraciones del recato, del pudor; de la moralidad de la decencia, del respeto a la muger, al matrimonio, a las personas morigeradas, al celibato, al clero, y ora con estilo sarcástico, ora con chistes y equivocos muy mal sonantes, zabiere, ridiculiza y alicienta a la impureza, a la lascivia...» En l'afer va prendre part també el Capità General de Valencia per a prohibir de plantar la falla, bo i instant l'alcalde de la ciutat perquè «se recojan todos sus ejemplares [del llibret] y queden a mi disposición».